Aquesta tarda he convidat l’Enid, la protagonista de Ghost World, el còmic de Daniel Clowes, perquè vingués a casa a veure la meva col·lecció de discos. Com es pot apreciar (pel CD de Taj Mahal de fons), ha demostrat un especial interès pels discos de blues, mentre jo em fixava en altres parts més interessants de la seva anatomia.
Al final, l’Enid se n’ha adonat, s’ha posat la seva màscara de bondage, ha tret la seva pistola de raigs i m’ha convertit en cendres. És el que té ficar-se amb una noia intel·ligent: no pots mirar-la com un objecte sexual. Lliçó apresa.
Bromes a part, em va encantar Ghost World, la pel·lícula de Terry Zwigoff basada en el còmic de Clowes. Em vaig enamorar d’Enid, interpretada per la meravellosa Thora Birch. D’acord, ja sé que això potser és corrupció de menors… Què hi farem! Sempre he defensat que en un home, el principal senyal que es fa gran no és l’alopècia ni la corba de la felicitat, no… és que es fixa més en les jovenetes. En el meu cas el canvi va ser brusc, jo que sempre havia estat en els braços de la dona madura, i ara… condemnat a ser esclau de les lolitas com un Humbert Humbert qualsevol…
Seguim: no només em vaig enamorar d’Enid, sinó que també em vaig identificar amb ella, per no parlar de Seymour, el personatge interpretat per Steve Buscemi, el col·leccionista de discos freak que, no ens enganyem, també va al que va.
I clar, no puc oblidar que en aquesta pel·lícula vaig descobrir a la tremenda Scarlet Johansson. Sí, l’havia vist de nena a El hombre que susurraba a los caballos, però la seva eclosió com a adolescent de veu aiguardentosa i cos d’infart a Ghost World és senzillament impressionant, encara que el seu personatge –Rebecca Doppelmeyer, l’amiga íntima de la protagonista– és una mica borde, si el comparem, és clar, amb el de l’Enid.
Per cert, que ara que vaig veure Juno, el caràcter de la noia protagonista em va recordar força al de l’Enid, encara que aquesta darrera potser té una visió més negativa de les coses.
Ciudad Criolla 