Archive | septiembre 2008

el secret és a punt de descobrir-se

Dintre d’uns dies el secret es descobrirà. El veritable motiu pel qual fa dies que no actualitzo com voldria aquest blog… la qual cosa em sap molt greu, per cert. Tinc un munt de temes per escriure, però el dia no té prou hores…

Però bé, suposo que els (pocs) seguidors que tinc ja se n’hauran adonat que els meus missatges han disminuït molt en el darrer mes. Ja ho dic ara, no sé si podré tornar al ritme d’abans. En qualsevol cas, espero trobar un punt entremig.

Per cert, demà 29 és el meu sant. Així que qui vulgui, és lliure de felicitar-me.

barrejar country amb hip hop sense fer el ridícul

Cada cop és més difícil trobar música original. I la sorpresa encara és més gran quan es barregen estils tan aparentment diferents com el country i el hip hop, amb resultats que no siguin ridículs o lamentables.

Però de sobte et trobes un personatge com Rench, un cantautor i productor establert a Nova York amb arrels en el honky tonk, però també en el hip hop i el trip hop. D’ell han dit que “crida l’esperit de Gram Parsons, Otis Redding, KRS-ONE, Dolly Parton, Nina Simone, Willie Nelson, Missy Elliott i Johnny Cash”.

Al seu voltant, Rench ha reunit un grup de col·laboradors que inclou virtuosos instrumentistes de country (violí i pedal steel), rappers de l’underground novaiorquès, i un espectacular DJ, Simple Simon (a la foto inferior), conegut com The Scratch Cowboy.

La música de Rench barreja els samples de bateria, la tristesa de la pedal steel, els malabarismes del scratch, les versions de Gram Parsons i el rap, en una barreja irresistible i inèdita.

Rench ha gravat un àlbum amb el seu nom, Life In Mean Season (2006), però té altres projectes paral·lels, com Gangstagrass (on barreja samples de bluegrass amb rappers, i que es pot descarregar sencer en aquesta pàgina), Elkhorn Riders (trip hop amb remescles de clàssics i les veus de The Lonesome Sisters), o B-Star (un altre combinat de country i hip hop).

A la web de Rench hi ha informació sobre tots aquests projectes, i a més es poden descarregar temes inèdits en aquesta pàgina.

Aquí podeu veure Rench interpretant una versió del Cash On The Barrellhead de Gram Parsons en un concert a Brighton (Anglaterra) de 2007, amb la col·laboració de Eminemmylou, l’autoanomenada reina del hip-hopry:



I aquí una jam instrumental on es barregen pedal steel, violí i scratch solistes al Take Root Festival de Groningen (Holanda), també el 2007:



I aquí tenim DJ Simple Simon amb la seva versió del clàssic Crazy de Patsy Cline barrejat amb el Crazy de Gnarles Barkley:

Cordero, l’anyell amb pell de llop fronterer

La cèlebre expressió castellana “un lobo con piel de cordero” cobra un nou sentit quan l’apliquem al projecte musical de la cantant i guitarrista d’origen porto-riqueny Ani Cordero. A principis de 1999, l’antiga component de Man Or Astroman? va crear i liderar una banda bilingüe d’indie rock a Tucson, Arizona, amb músics “robats” de Calexico i Giant Sand, batejada amb el nom de la seva família, Cordero.

El 2000, l’Ani es va mudar a Nova York i va reformar la banda amb el seu marit Chris Verene (bateria), Eric Eble (baix) i Omar Akil (trompeta). Ben aviat van aconseguir popularitat amb els seus primers tres àlbums, i van fer gires com a teloners de Los Lobos, Indigo Girls, Trailer Bride i Calexico, a més de compartir escenaris a les principals capitals nord-americanes amb Ozomatli, Neko Case, Antibalas Afrobeat Orchestra, El Vez, Julie Doiron i molts més.

Cordero va donar el salt definitiu a partir del seu tercer àlbum en estudi, el primer per al segell de Chicago Bloodshot, En este momento (2006). En aquell disc, el grup sorprenia amb la seva estètica taurina, unes cançons recolzades en una contundent i sensual base rítmica que li ha valgut comparacions a Gang Of Four i Pere Ubu, una trompeta de reminiscències mariachi per a aportar l’irresistible toc fronterer, i una veu sinuosa que pertorba en castellà o en anglès.

Com si d’una versió indie de Los Lobos es tractés, el quartet de Brooklyn barrejava proclames reivindicatives (En este momento, o què passa quan l’afany de poder dels governants redueix les llibertats individuals) amb melodies ballables i festives (María Elisa), poblades per matadores de toros envejades pels toreros (Matadora) i entranyables personatges populars (Don Julio), entre la urgència punk i la tradició llatina, sintetitzades en cançons com La piedra.

Ara Cordero acaba de treure el seu nou treball De dónde eres (Bloodshot, 2008). Aquest és el primer vídeo, Ruleta rusa:

http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=1365202&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1
Cordero, “Ruleta Rusa” from Bloodshot Records on Vimeo.