Agosto de 1992. Estoy desayunando en el comedor del Hotel Le Meridien, en el 614 de Canal Street. Como dicen los folletos, “a deluxe hotel located in the heart of the business district at the entrance to the French Quarter”. Sí, la descripción es exacta: solo tengo que cruzar la calle para adentrarme en Bourbon Street y perderme por el Barrio Francés de Nueva Orleans.
Sigue leyendo ««Treme»: Going Back To New Orleans (1)»
Nos dejó sin aliento con Alias, al reinventar el género de espías con la creación de uno de los personajes femeninos más atractivos de los últimos años, Sydney Bristow, magistralmente interpretada por Jennifer Garner.
Sigue leyendo «Los expedientes X del siglo XXI»
Sóc un més dels seus 10825 amics (en el moment d’escriure això) a la seva pàgina a MySpace, però finalment, després de diversos intents, ho he aconseguit: estic a la llista de Diablo Cody.
Sigue leyendo «ja estic a la llista!!!»
Des que era petit, sempre recordo l’època de la setmana santa per una cosa: com n’era, d’avorrida, la programació televisiva. Perquè a part de les diferents retransmissions de misses, processons, triduos sacros o com es diguin, la tragèdia s’agreujava amb la projecció de pel·lícules bíbliques o de l’època dels romans. Així, eren clàssics títols com La túnica sagrada, Ben-Hur, Los diez mandamientos, Jesús de Nazaret i vint-i-cinc més de temàtica semblant.
Sigue leyendo «contra les pelis religioses, sexe i violència a "Roma"»
Aquesta tarda he convidat l’Enid, la protagonista de Ghost World, el còmic de Daniel Clowes, perquè vingués a casa a veure la meva col·lecció de discos. Com es pot apreciar (pel CD de Taj Mahal de fons), ha demostrat un especial interès pels discos de blues, mentre jo em fixava en altres parts més interessants de la seva anatomia.
Sigue leyendo «la vella excusa d’ensenyar la col·lecció de discos»
Ciudad Criolla 