Archivo | memorias RSS for this section

Lo llamaban rock català

Tocatsdelala_medium-802x1024En 2018 se publicó Tocats de l’ala. Història oral del rock català, un libro imprescindible para intentar entender un fenómeno musical inexplicable como pocos. Concebido como una obra “colectiva” por la participación de algunos de los actores que vivieron esa época (músicos, periodistas, promotores y representantes de discográficas), su autor, Oriol Rodríguez, tuvo la “osadía” de pedirme mi aportación, a pesar de ser uno de los mayores detractores del rock català que existe sobre la faz de la tierra. Naturalmente, no podía dejar escapar esta oportunidad para expresar lo que durante muchos años me había callado. Lo que sigue es la versión íntegra de mis respuestas que, naturalmente por cuestiones de espacio, no se incluyeron por completo en la obra.
Leer Más…

Los Rebeldes, el millor rock’n’roll en castellà

52. Los Rebeldes en 1979 (cortesía Rebeldes)

Los Rebeldes originales: Aurelio, Moi y Carlos.

Aquest cap de setmana (ahir dissabte a la sala Luz de Gas, concretament), Los Rebeldes van fer un concert especial per a celebrar el seu trentè aniversari. Una commemoració entre amics –Loquillo, Dani Nel·lo, Moisés Sorolla, Aurelio Morata, etc-, que es va aprofitar per gravar un CD i DVD en directe.
Leer Más…

ja estic a la llista!!!

Sóc un més dels seus 10825 amics (en el moment d’escriure això) a la seva pàgina a MySpace, però finalment, després de diversos intents, ho he aconseguit: estic a la llista de Diablo Cody.
Leer Más…

les lavatives del balneari de Battle Creek

Crec que ja ho he explicat en alguna ocasió. La feina de periodista, a no ser que tinguis la sort d’estar fix en un diari, una ràdio o una tele, és una ruleta russa. Hi ha temporades durant les quals pots treballar en coses que t’agraden, però d’altres vegades has d’acceptar feines per qüestions purament pràctiques (pagar les factures i tot això).
Leer Más…

destrossat pel bodycombat

bodycombat

Avui estic literalment baldat. Se m’ha ocorregut fer un seminari d’un dels esports que més practico, el bodycombat. Per als qui desconeguin de què es tracta, us diré que és un exercici cardiovascular d’alta intensitat inspirat en les arts marcials, amb elements de karate, boxa, taekwondo, tai chi, muay thai (la lluita tailandesa que utilitza bàsicament colzes i genolls) i, darrerament, capoeira.
Leer Más…

yo soy un perdedor… I’m a loser baby

De sobte, ahir vaig descobrir la raó. Per què sempre m’han agradat els cantants de veu imperfecta, aiguardentosa i trencada, com Tom Waits, Willy DeVille o Dr. John, per citar-ne només alguns? Tinc un defecte a l’oïda que em fa sentir les coses d’una manera diferent? No, es tracta més aviat d’un record de l’adolescència. Una veu tronadora amb un crit de guerra molt especial: “Voleu fer el fotut favor de callar?”, una expressió que deixava el “¿Por qué no te callas?” del Borbó com si el pronunciés un eunuc.
Leer Más…

el dia que em vaig enamorar de Lila Downs

No recordo molt bé com i quan la vaig descobrir. Potser va ser una crítica o un article que vaig llegir? No ho sé. El que sí tinc clar és que quan es va estrenar la pel·lícula Frida (2002), on ella apareixia com a actriu, ja tenia algun dels seus discos i fins i tot l’havia vist actuar. Estic parlant de la Lila Downs, és clar. Després de la seva participació en el biopic de la pintora, la seva popularitat va començar a pujar.
Leer Más…