Els anys 80, l’època daurada per excel•lència, la que els que ja tenim uns anys recordem amb més carinyo. L’època de les tribus urbanes, quan en un mateix carrer del barri xinès (avui reconvertit per l’ajuntament en una zona lliure de pecat, un paradís per guiris i modernillos a la recerca de restaurants exòtics i bars de disseny) podies anar a un bar heavy i a un bar punk sense que et trenquessin la cara, després de menjar-te unes braves o unes bombes a les tasques de darrera de Correus.
Sigue leyendo «La universitat i la bogeria dels 80»
Categoría: memorias
El perquè de tot plegat
I com va començar tot? Com vaig caure en el perniciós món del rock, quan podria haver-me dedicat a una cosa molt més productiva (econòmicament parlant) i reconeguda? A diferència d’altres nens que de petits tenen molt clar el que volen ser de grans – bomber, policia, astronauta, o torero com l’Albert Pla – jo no sabia que faria per guanyar-me la vida, no en tenia ni la més remota idea. Això sí, només tenia clara una cosa: m’agradava molt escriure, sempre treia les millors notes a literatura, llengua i assignatures similars. I a més, sabia que ho feia bé.
Sigue leyendo «El perquè de tot plegat»
Una introducció
Benvinguts a museu del rock: diari d’un crític fracassat, un blog de memòries que sorgeix com a reacció al triomf dels mediocres i dels aprofitats. Potser si el món dels mitjans de comunicació no estigués plagat de persones sense talent, que només han aconseguit arribar on estan amb la vella tàctica del trepa o llepaculs, aquest lloc no existiria. Però sempre hi hauria temes sobre els quals opinar.
Sigue leyendo «Una introducció»


