El 2004, la premsa britànica explicava el cas de Mark Purseglove, un paio que s’havia fet milionari gràcies a la venda de còpies il·legals de concerts i que va ser condemnat a una sentència de tres anys i mig de presó.
Sigue leyendo «quan la pirateria era un art per a col·leccionistes»
Ja he explicat més d’una vegada que em sento irremediablement atret per les noies perilloses, digues-li suicide girls o com vulguis. En realitat, són les modernes pin-ups dels nostres temps, i una de les més representatives és la famosa Dita Von Teese, excompanya de Marilyn Manson.
Sigue leyendo «posa una pin-up a la teva vida»
Para muchos, el 8 de diciembre siempre será un día funesto: en 1980, un desequilibrado se cargaba al cantante y compositor británico en Nueva York. Una muerte violenta que lo elevó a los altares, casi literalmente, y lo convirtió en un personaje sobrevalorado.
Sempre ho he dit i ho diré: em molesta molt que les tradicions, les institucions o les campanyes d’El Corte Inglés et marquin els dies que has de fer determinades coses. Estic parlant de Sant Jordi, naturalment, i de la conya del llibre i de la rosa, però també em puc referir a les festes de Nadal, el dia dels enamorats o qualsevol altra diada en la qual l’entorn t’obliga a fer coses que no vols.
Sigue leyendo «trenquem amb la tradició: ni llibres ni roses»
Imaginem un aficionat a la música, però un dels bons, res del perfil del qui escolta els 40 Principales i només es compra un parell de discos a l’any (un per Nadal i l’altre per regalar a la seva xicota), sinó la rara avis que estima la música en general. Encara que sembli mentida, hi ha persones així… i no són crítics ni periodistes, precisament.
Sigue leyendo «el preu dels concerts: un robatori o una estafa?»
Ciudad Criolla 