memorias

Dissabte, Flowers i la suicide girl del bar del Loco

Sóc un mal amic. No, a veure, no vull dir que sigui un cabró que puteja les seves amistats, sinó que me’n preocupo poc. És a dir, puc estar mesos (o anys) sense trucar-los o quedar amb ells. Sí, ja sé que existeix un invent anomenat email, i un altre que es diu telèfon mòbil… però què passa quan algun dels teus amics no disposa d’aquests elements?

Sigue leyendo “Dissabte, Flowers i la suicide girl del bar del Loco”
memorias

ràdios pirates i municipals, rústics i renegats

Tornem als flashbacks. La meva relació amb la ràdio sempre ha estat d’amor-odi. D’amor, perquè quan he fet ràdio m’ho he passat molt bé, i d’odi perquè mai no m’ha donat el que m’esperava.
Sigue leyendo “ràdios pirates i municipals, rústics i renegats”