Quan un matrimoni se separa, sigui pel motiu que sigui, rarament es tornen a ajuntar i a casar, perquè saben que donar-se una segona oportunitat els portarà de ben segur al fracàs. Sempre trobarem la típica excepció de les parelles autodestructives que se separen i es tornen a ajuntar una vegada i una altra, com Frida Kahlo i Diego Rivera, però no n’hi ha gaires.
Sigue leyendo «i si ens tornem a reunir…per fer calaix?»
Ahir dissabte vaig veure en un informatiu de BTV una notícia sobre un càsting de músics del metro. La cosa consistia en que els aspirants havien de demostrar les seves aptituds davant d’un jurat i superar aquestes proves d’idoneïtat per poder tocar en algun dels 32 punts reservats a algunes estacions de la xarxa. No és el primer cop que es feia: és un procediment que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l’Associació de Músics del Carrer (AMUC) va iniciar l’any passat, i que va provocar certa polèmica, perquè molta gent pensa que és injust que la gent que es vol guanyar la vida d’aquesta manera hagi de passar un examen.
Sigue leyendo «músics al metro: pànic sota terra!!!»
Una de les primeres coses que faig quan viatjo a Londres és comprar la revista Time Out, una mítica publicació necessària per poder orientar-te en la multitud d’ofertes culturals que pots trobar a aquella ciutat. L’èxit de l’invent ha estat tant gran que el model s’ha exportat a diverses capitals del món, i la més recent ha estat Barcelona.
Sigue leyendo «es mereix Barcelona una revista com «Time Out»?»
Se suposa que avui hauria d’estar més o menys content, amb el triomf electoral del PSOE. Però com diria el Señor Lobo a Pulp Fiction, “no empecemos a chuparnos las pollas todavía”.
Sigue leyendo «no anem bé, i Antonio Machado encara té raó»
Ara sembla que estigui de moda criticar-la, però reconec que m’atrau molt l’Amy Winehouse i la seva estètica de suicide girl, amb tatuatges, pentinat complicat (el monyo marca de la casa), vestits retro, etc. Vaja, és el meu tipus de noia ideal… llàstima que estigui massa prima i s’entesti en lluir les seves cametes amb minifaldilles que no l’afavoreixen. Però què són aquestes noies suïcides? Un club de desesperades que expliquen com volen adinyar-la? Res més lluny de la realitat.
Sigue leyendo «noies suïcides i noies amb ulleres»
Ciudad Criolla 