Dos discos opuestos pero consecutivos: uno con riesgos (West) y el otro más enraizado (Little Honey). Ambos fueron vapuleados por la crítica. Y ambos merecen ser apreciados por lo que valen. ¿A cuál prefieres, a la Lucinda intimista o a la rockera?
Sigue leyendo «Mordiendo las canciones de Lucinda»
Molta gent encara desconfia dels missatges publicitaris i ho considera una simple propaganda per a vendre coses que no són mai com es descriuen. Analitzem alguns casos relacionats amb la indústria musical.
Sigue leyendo «Publicitat de discos i l’enigma d’Enigma»
Qui és Moriarty: l’arxienemic de Sherlock Holmes, o un protagonista d’On The Road de Jack Kerouac? L’ambigüitat envolta la història del quintet amb aquest nom, integrat per una cantant i els seus quatre suposats germans, d’origen francoamericà.
Sigue leyendo «Moriarty: una noia i quatre «germans»»
El 2004, la premsa britànica explicava el cas de Mark Purseglove, un paio que s’havia fet milionari gràcies a la venda de còpies il·legals de concerts i que va ser condemnat a una sentència de tres anys i mig de presó.
Sigue leyendo «quan la pirateria era un art per a col·leccionistes»
Ho he de reconèixer. En la gloriosa època de la movida madrilenya, la meva noia preferida dels grups d’aquest moviment era l’Ana Curra, teclista de grups mítics com Alaska y los Pegamoides, Los Seres Vacíos i Parálisis Permanente, i més tard solista. Trobava extremadament sexy la seva estètica punk, barrejada amb un rostre gairebé perfecte, amb uns preciosos ulls. I és que sempre m’han tirat molt les noies amb un aspecte i un estil de vida totalment oposats a la meva. Per cert, diuen que ara l’Ana és professora de piano en el conservatori de l’Escorial. Per això, com ha fet també la Paloma Chamorro, la mítica presentadora del programa La edad de oro, no es deixa veure i la seva vida actual és com un misteri.
Sigue leyendo «L’argentina madura més sexy després de la Roth»
Ciudad Criolla 
