A la seva edició de dilluns, La Vanguardia es feia ressò de la publicació del que es considera la biografia definitiva d’Elvis Preley, els dos volums de Peter Guralnick Último tren a Memphis i Amores que matan, en una notícia titulada Elvis, mujeres y rock and roll. I, com és habitual, a l’article hi havia una greu imprecisió.
Sigue leyendo «La biografia «definitiva» del rei del rock»
Sempre ho he dit i ho diré: em molesta molt que les tradicions, les institucions o les campanyes d’El Corte Inglés et marquin els dies que has de fer determinades coses. Estic parlant de Sant Jordi, naturalment, i de la conya del llibre i de la rosa, però també em puc referir a les festes de Nadal, el dia dels enamorats o qualsevol altra diada en la qual l’entorn t’obliga a fer coses que no vols.
Sigue leyendo «trenquem amb la tradició: ni llibres ni roses»
Suposo que els qui sou uns viciosos d’internet com jo ho entendreu. Sigui per curiositat o per algun interès, un s’acaba apuntant a tota mena de webs: des de les xarxes socials tipus MySpace, Facebook i similars (on sembla que hi hagis de tenir la teva pàgina si vols ser algú en aquest món virtual) fins a les xarxes professionals com Neurona o Infojobs. Normalment, quant t’hi apuntes ho fas per rutina, i no esperes que per aquest simple fet et canviï la vida. Però a vegades et portes sorpreses.
Sigue leyendo «escriptora i amant del jazz: es pot demanar més?»
Aquesta tarda he convidat l’Enid, la protagonista de Ghost World, el còmic de Daniel Clowes, perquè vingués a casa a veure la meva col·lecció de discos. Com es pot apreciar (pel CD de Taj Mahal de fons), ha demostrat un especial interès pels discos de blues, mentre jo em fixava en altres parts més interessants de la seva anatomia.
Sigue leyendo «la vella excusa d’ensenyar la col·lecció de discos»
Una de les primeres coses que faig quan viatjo a Londres és comprar la revista Time Out, una mítica publicació necessària per poder orientar-te en la multitud d’ofertes culturals que pots trobar a aquella ciutat. L’èxit de l’invent ha estat tant gran que el model s’ha exportat a diverses capitals del món, i la més recent ha estat Barcelona.
Sigue leyendo «es mereix Barcelona una revista com «Time Out»?»
Ciudad Criolla 