A la seva edició de dilluns, La Vanguardia es feia ressò de la publicació del que es considera la biografia definitiva d’Elvis Preley, els dos volums de Peter GuralnickÚltimo tren a Memphis i Amores que matan, en una notícia titulada Elvis, mujeres y rock and roll. I, com és habitual, a l’article hi havia una greu imprecisió.
Els qui estiguin familiaritzats amb Rockdelux (RDL), potser hagin llegit en alguna ocasió una critica o un article d’una misteriosa periodista anomenada Elvira LaPinga. Qui s’amagava darrera d’aquest estrany nom? Per a dissipar dubtes, en una desapareguda secció de la revista on se sotmetia als col•laboradors a un qüestionari, es va publicar una fugaç instantània d’Elvira. Ara puc descobrir que jo vaig fer la sessió de fotos amb ella en el port de Barcelona, una de les quals és la que aquí es pot veure. Sigue leyendo «Jo vaig matar Elvira LaPinga»→
Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho. Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»→