La cantautora, modelo y actriz francesa fue una de las musas del movimiento yeyé de los sesenta. Con motivo de su reciente desaparición, la recordamos con el álbum que supuso su regreso en los noventa tras ocho años de silencio.
Sigue leyendo «La oscura melancolía de Françoise Hardy»
Ho he de reconèixer. En la gloriosa època de la movida madrilenya, la meva noia preferida dels grups d’aquest moviment era l’Ana Curra, teclista de grups mítics com Alaska y los Pegamoides, Los Seres Vacíos i Parálisis Permanente, i més tard solista. Trobava extremadament sexy la seva estètica punk, barrejada amb un rostre gairebé perfecte, amb uns preciosos ulls. I és que sempre m’han tirat molt les noies amb un aspecte i un estil de vida totalment oposats a la meva. Per cert, diuen que ara l’Ana és professora de piano en el conservatori de l’Escorial. Per això, com ha fet també la Paloma Chamorro, la mítica presentadora del programa La edad de oro, no es deixa veure i la seva vida actual és com un misteri.
Sigue leyendo «L’argentina madura més sexy després de la Roth»
Ciudad Criolla 