Honestidad, ante todo, y lo siento por los amigos del metal: nunca me ha interesado la música de Black Sabbath ni la de su líder en solitario. Sin embargo, siento una enfermiza atracción por los personajes transgresores, y Ozzy Osbourne lo era. Por eso lo recuerdo con una de sus mejores excentricidades, la serie The Osbournes.
Sigue leyendo «Los vecinos que todos querríamos tener»
La notícia saltava als diaris fa pocs dies: el Vaticà no en té prou amb els habituals set pecats capitals, i ha decidit adaptar-se als nous temps ampliant-ne la llista. Així, ara hi ha noves formes de pecar com la contaminació ambiental, la manipulació genètica, l’acumulació excessiva de riqueses i el consum i tràfic de drogues.
Sigue leyendo «l’església contra el rock maligne»
No puc negar-ho: soc un freak rematat, i m’atreuen les coses que se suposa que, per la meva edat, no m’haurien d’agradar. Però en aquest sentit em sento al mateix nivell d’addicció que il·lustres coneguts com Àlex de la Iglesia, Quentin Tarantino, Santiago Segura o J.J. Abrams, el creador d’Alias i Lost.
Sigue leyendo «l’home de llauna, la bogeria heavy metal de Marvel»
Ciudad Criolla 