discos

Del punk al corrido: Mariachi El Bronx

La fragància de Mèxic

Esquizofrènia? Trastorn bipolar? Com s’ha de qualificar a l’artista capaç de desdoblar-se en un altre personatge radicalment diferent? Aquesta síndrome que afecta a alguns –un dels casos més flagrants és Hank Williams III amb el seu grup hardcore AssJack– ens ofereix un nou cas digne del doctor House més mordaç.

Sigue leyendo «Del punk al corrido: Mariachi El Bronx»
literatura

Lo más nuevo de Prince, en un libro

Llenar veintiuna noches seguidas The O2 Arena de Londres y, por si eso fuera poco, continuar después la fiesta en otros tantos aftershows. ¿Quién si no Prince podría realizar un hito como este? Para conmemorar esta gira del genio de Minneapolis en verano de 2007 se ha publicado 21 noches (2008), descrito como «un ensayo fotográfico», junto a poesías y letras de canciones.

Sigue leyendo «Lo más nuevo de Prince, en un libro»
artículos

Bienvenidos al harén de Prince

Prince con 3RDEYEGIRL

Nunca he escondido que Prince es uno de mis músicos favoritos. Y, al margen de sus canciones, siempre admiré su capacidad para rodearse de los mejores músicos, un talento que compartía con otro genio, Miles Davis, especialista en descubrir artistas que luego tenían carreras brillantes.

Sigue leyendo «Bienvenidos al harén de Prince»
artículos, discos

quan la pirateria era un art per a col·leccionistes

PrinceSteveParke1

El 2004, la premsa britànica explicava el cas de Mark Purseglove, un paio que s’havia fet milionari gràcies a la venda de còpies il·legals de concerts i que va ser condemnat a una sentència de tres anys i mig de presó.
Sigue leyendo «quan la pirateria era un art per a col·leccionistes»

noticias

vamos a contar mentiras… tralalá

harry_connick_jr_57931-1024x768
Harry Connick Jr, o el cas del concert que mai no va existir… o sí?

Com a persona, però especialment com a periodista, si hi ha una cosa que em molesta especialment i em posa malalt són les informacions errònies o incomplertes, o dit d’una manera més clara, les cagades monumentals que mereixen als seus autors lluir unes orelles de burro… català. Sí, ja sé que ningú no és perfecte, que tothom es pot equivocar (fins i tot un servidor), i que potser m’ho miro amb més atenció que la resta de gent, però m’indigna que aquesta situació es repeteixi a diaris considerats prestigiosos setmana rere setmana.
Sigue leyendo «vamos a contar mentiras… tralalá»