discos

L’argentina madura més sexy després de la Roth

rubi

Ho he de reconèixer. En la gloriosa època de la movida madrilenya, la meva noia preferida dels grups d’aquest moviment era l’Ana Curra, teclista de grups mítics com Alaska y los Pegamoides, Los Seres Vacíos i Parálisis Permanente, i més tard solista. Trobava extremadament sexy la seva estètica punk, barrejada amb un rostre gairebé perfecte, amb uns preciosos ulls. I és que sempre m’han tirat molt les noies amb un aspecte i un estil de vida totalment oposats a la meva. Per cert, diuen que ara l’Ana és professora de piano en el conservatori de l’Escorial. Per això, com ha fet també la Paloma Chamorro, la mítica presentadora del programa La edad de oro, no es deixa veure i la seva vida actual és com un misteri.
Sigue leyendo «L’argentina madura més sexy després de la Roth»

artículos

country, alcohol i dones: una combinació letal

Tots els anys des del 1991, es lliuren a Harvard els Ig Nobel Prizes, coneguts també com els Anti-Nobel, concedits a científics que fan recerques inusuals, que «primer et fan riure, i després et fan pensar». En la categoria de medicina, el 2004 el guardó se’l van endur Steven Stack i James Gundlach, pel seu estudi de 1992 The Effect of Country Music on Suicide.
Sigue leyendo «country, alcohol i dones: una combinació letal»

discos

els esquelets campestres de Hendrik Röver

Hi ha vida més enllà de les llistes d’èxits, les emissores de ràdio i els programes de televisió més comercial. I des que existeix internet, encara més. Que li preguntin si no a un grup com Los Deltonos, una de les bandes més interessants sorgides a l’estat, malgrat el desinterès del públic i part de la crítica.
Sigue leyendo «els esquelets campestres de Hendrik Röver»

artículos, memorias

a hòsties o amb paraules?

26638687

Fa uns quants anys, la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) va organitzar un cicle de conferències anomenat L’autor i el (seu) crític, que enfrontava mitjançant un diàleg creadors de diversos àmbits (cinema, música clàssica, dansa i teatre) amb els crítics que suposadament millor coneixien la seva obra. En la categoria de rock, Loquillo va tenir com a contrincant dialèctic el periodista Luis Hidalgo.
Sigue leyendo «a hòsties o amb paraules?»

artículos

t’equivoques de freak, Doctor Maligno

malignoFa dies vaig enviar al suplement QuèFem? de La Vanguardia una queixa al voltant de la pel·lícula Naina, un remake de la xinesa Gin Gwai del qual no es parlava en cap de les crítiques al recent remake nord-americà The Eye. Ja vaig explicar el cas en aquestes mateixes pàgines, així que no em repetiré.
Sigue leyendo «t’equivoques de freak, Doctor Maligno»