cine y TV, podcasts

David Lynch: bandas sonoras (1)

royorbison
Roy Orbison, el autor del inolvidable «In Dreams» de «Terciopelo azul» y del «Llorando» de «Mulholland Drive»

La primera de las playlists dedicadas a David Lynch repasa algunas de las canciones incluidas en sus películas, desde Cabeza borradora (1977) hasta Inland Empire (2007). Hay una ausencia notable: Twin Peaks. Fuego camina conmigo (1992). La razón es simple: la tercera y última playlist incluirá temas de ese filme, además de los pertenecientes a las tres temporadas de la serie televisiva.
Sigue leyendo «David Lynch: bandas sonoras (1)»

artículos, cine y TV

David Lynch y la música: melodías dulces y pesadillas perturbadoras

David Lynch, un tipo raro pero genial

Mañana se estrena la esperada tercera temporada de Twin Peaks. Sin duda, uno de los rasgos más característicos de la serie de David Lynch es su banda sonora. Por eso es un buen momento para recordar la relación especial que el realizador norteamericano mantiene con la música.
Sigue leyendo «David Lynch y la música: melodías dulces y pesadillas perturbadoras»

memorias

Dissabte, Flowers i la suicide girl del bar del Loco

Sóc un mal amic. No, a veure, no vull dir que sigui un cabró que puteja les seves amistats, sinó que me’n preocupo poc. És a dir, puc estar mesos (o anys) sense trucar-los o quedar amb ells. Sí, ja sé que existeix un invent anomenat email, i un altre que es diu telèfon mòbil… però què passa quan algun dels teus amics no disposa d’aquests elements?

Sigue leyendo «Dissabte, Flowers i la suicide girl del bar del Loco»
cine y TV, películas, series

Els malsons musicals de David Lynch

Aquest matí he demanat a Amazon l’edició nord-americana del DVD d’Inland Empire, la darrera pel·lícula de David Lynch. Sí, ja sé que s’ha editat a l’estat espanyol, però en una pobre versió d’un sol disc, res a veure amb la ianqui, amb un bonus disc d’interessant material extra. Segons em va explicar Quim Casas, un dels màxims experts en el director nord-americà, inclou molt metratge descartat del film, així com el curt Ballerina i altres coses d’interès, més si tenim en compte que l’edició ha anat a cura del propi Lynch.

Sigue leyendo «Els malsons musicals de David Lynch»