La esperada reunión del colíder de los californianos X con la banda canadiense no ha resultado tan bien como podía esperarse, a pesar del material con el que han trabajado, grandes temas inmortalizados por leyendas del country. Otra vez será.
Sigue leyendo «El cochambroso club de country de John Doe y los Sadies»
Aquest cap de setmana (ahir dissabte a la sala Luz de Gas, concretament), Los Rebeldes van fer un concert especial per a celebrar el seu trentè aniversari. Una commemoració entre amics –Loquillo, Dani Nel·lo, Moisés Sorolla, Aurelio Morata, etc-, que es va aprofitar per gravar un CD i DVD en directe.
Sigue leyendo «Los Rebeldes, el millor rock’n’roll en castellà»
Ja ho he dit més d’una vegada que en aquest món de la música el més important és tenir curiositat. Així és com he arribat al meu darrer descobriment, una cantant nord-americana anomenada Brigitte DeMeyer.
No em pregunteu com la vaig trobar, perquè no me’n recordo: la qüestió és que no la coneixia de res, però la presència de certs noms en els crèdits del seu nou disc Red River Flower em va cridar l’atenció.
I quin eren els noms? Doncs Brady Blade (productor, col·laborador d’Emmylou Harris en la seva època del grup Spyboy), i músics com el gran Buddy Miller, Mike Henderson i Al Perkins. Tot i ser de l’àrea de San Francisco, Brigitte té un so profundament del sud. En part, també potser perquè el disc s’ha gravat a Nashville.
Us recomano una visita a la seva web, on podreu escoltar tot el disc, una veritable delícia de country, soul, folk, blues i tot el que vulguis.
I després els cracs del Ruta 66 diuen en el seu darrer número que l’Americana és morta… és clar, ara toca precisament carregar-se l’escena que més alegries ens està donant darrerament. Pensava que només ho feien els funcionaris de la premsa diària (tots sabem de qui parlo), però ara la moda arriba a la premsa especialitzada.
En los muchos homenajes y discos de tributo al Hombre de Negro publicados tras su muerte, algunos buenos y otros irregulares, encontramos algo en común: respeto por el artista y por sus canciones. Pero Johnny Cash Remixed es un insulto a la obra y a la memoria del autor de I Walk The Line.
Sigue leyendo «Johnny Cash, la herejía hecha remezcla»
Where were you in ’62? Aquesta era la frase publicitària que es va utilitzar en el cartell de la mítica pel·lícula American Graffiti (George Lucas, 1973). Però avui, 23 de febrer, la pregunta seria «on eres el 1981?». I més concretament, en un dia com aquest.
Jo ho recordo perfectament: el dilluns (sí, també era dilluns com avui) 23 de febrer de 1981 estava a la meva habitació estudiant per a un examen de llatí o filosofia (aquest detall sí l’he oblidat, el que és segur és que estudiava). En aquella època feia COU. O sigui que l’intent de cop d’estat em va agafar en plena concentració.
En aquells moments, dues idees em van passar pel cap, i totes dues demostren la meva inconsciència:
a) Deixava d’estudiar per si de cas el cop triomfava i se suspenien les classes?
b) Estava molt molest perquè aquella nit no van emetre per televisió el programa Revista de cine.
(Un incís historic: el 1981 només hi havia dues cadenes estatals o, més ben dit, una amb dos canals: TVE-1 i TVE-2. Revista de cine era un gran programa de cinema presentat per Alfonso Eduardo i on intervenia un personatge que avui ningú no recordarà, però que en aquella època era un dels més imitats: el crític de cinema Alfonso Sánchez (a la foto inferior). No cal dir que aquell espai dels dilluns al vespre, que va durar molts anys, em va contagiar l’amor pel cinema… nord-americà, bàsicament, perquè era el que més reivindicava. Fi de l’incís).
És a dir, que la meva mentalitat adol·lescent no es plantejava la possibilitat d’un retorn d’una dictadura, etc etc.
Per sort, i com no podia ser d’una altra manera, al final tot va quedar com l’espectacle penós d’un pallasso disfressat de guàrdia civil, i quan ara veig aquelles imatges de l’assalt al congrés dels diputats em sembla estar veient una performance dolenta. Però, en el fons, he de reconéixer que quan passava em vaig sentir un pèl acollonit.
