Ahir dissabte vaig veure en un informatiu de BTV una notícia sobre un càsting de músics del metro. La cosa consistia en que els aspirants havien de demostrar les seves aptituds davant d’un jurat i superar aquestes proves d’idoneïtat per poder tocar en algun dels 32 punts reservats a algunes estacions de la xarxa. No és el primer cop que es feia: és un procediment que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l’Associació de Músics del Carrer (AMUC) va iniciar l’any passat, i que va provocar certa polèmica, perquè molta gent pensa que és injust que la gent que es vol guanyar la vida d’aquesta manera hagi de passar un examen.
Sigue leyendo «músics al metro: pànic sota terra!!!»
Autor: Miquel Botella Armengou
l’església contra el rock maligne
La notícia saltava als diaris fa pocs dies: el Vaticà no en té prou amb els habituals set pecats capitals, i ha decidit adaptar-se als nous temps ampliant-ne la llista. Així, ara hi ha noves formes de pecar com la contaminació ambiental, la manipulació genètica, l’acumulació excessiva de riqueses i el consum i tràfic de drogues.
Sigue leyendo «l’església contra el rock maligne»
vamos a contar mentiras… tralalá

Com a persona, però especialment com a periodista, si hi ha una cosa que em molesta especialment i em posa malalt són les informacions errònies o incomplertes, o dit d’una manera més clara, les cagades monumentals que mereixen als seus autors lluir unes orelles de burro… català. Sí, ja sé que ningú no és perfecte, que tothom es pot equivocar (fins i tot un servidor), i que potser m’ho miro amb més atenció que la resta de gent, però m’indigna que aquesta situació es repeteixi a diaris considerats prestigiosos setmana rere setmana.
Sigue leyendo «vamos a contar mentiras… tralalá»
quan la música és, literalment, una tortura

Avui fa una setmana (el passat 20 de març), es complien cinc anys de la guerra d’Iraq, i l’impresentable del José María Aznar va fer aquelles simpàtiques declaracions on deia que la situació actual del país després de la invasió per part de les tropes nord-americanes «tot i no ser idíl·lica, és molt bona». M’abstindré de dir el que penso d’un personatge tan nefast com aquest.
Sigue leyendo «quan la música és, literalment, una tortura»
El Tardà desemmascarat
Algunes persones m’han preguntat si el nom del meu blog Museu del Rock té alguna relació amb el Jordi Tardá. Doncs sí, pretén ser una crítica al seu futur Museu del Rock, per demostrar que qualsevol pot tenir el seu museu personal, sense haver-se gastat fortunes en comprar ampolles de whisky d’on suposadament ha mamat Mick Jagger o vàters on suposadament ha cagat el John Lennon.
Sigue leyendo «El Tardà desemmascarat»


