Finalment, ahir vaig anar a veure Juno. Penso que és una pel·lícula força bona, amb la que passes una estona agradable. Només li trobo una pega: m’encanta el personatge protagonista (interpretat per Ellen Page), però no hi ha noies de 16 anys que parlin com ella i siguin tan genials com ella. I malgrat que el comentari pugui semblar masclista, crec que a la vida real no et trobes dones així ni als 16, ni als 25, ni als 40… Bé, sempre hi ha excepcions, però malauradament acostumen a estar fora del meu abast.
Sigue leyendo «no hi ha noies com la Juno, però sí com la Diablo Cody!»
els secrets de la Germandat del Ferro
“El dolor no és el meu enemic, és la meva crida a la grandesa. Però quan tractes amb el Ferro, has de tenir cura per interpretar el dolor correctament.”
“La massa muscular no sempre equival a la força. La força és amabilitat i sensibilitat. La força és entendre que el teu poder és físic i emocional, que prové del cos, de la ment, i del cor.”
Sigue leyendo «els secrets de la Germandat del Ferro»
"Sputnik", sense rumb i a la deriva
En el capítol anterior vam veure com el vell Sputnik es transformava en un nou concepte molt més ambiciós, una evolució necessària i que va obtenir bons resultats. Fins aquí tot era molt maco, però en el fons reflectia un greu problema dels seus creadors: el que podríem anomenar com una impaciència que impedia aposentar una fórmula que funcionava, i que obligava a una total reestructuració cada cop que començava una nova temporada.
Sigue leyendo «"Sputnik", sense rumb i a la deriva»
«Sputnik», del zàping a les emissions pirates
I arribem a un dels moments del meu diari més interessant i complex, el meu pas per SPUTNIK. Però com moltes de les coses de les que parlaré potser resultaran desconegudes per als espectadors i lectors actuals, que potser no van viure aquella època, caldrà fer una mica d’història
Sigue leyendo ««Sputnik», del zàping a les emissions pirates»
l’home de llauna, la bogeria heavy metal de Marvel
No puc negar-ho: soc un freak rematat, i m’atreuen les coses que se suposa que, per la meva edat, no m’haurien d’agradar. Però en aquest sentit em sento al mateix nivell d’addicció que il·lustres coneguts com Àlex de la Iglesia, Quentin Tarantino, Santiago Segura o J.J. Abrams, el creador d’Alias i Lost.
Sigue leyendo «l’home de llauna, la bogeria heavy metal de Marvel»
Ciudad Criolla 