memorias, revistas

El día que declaré mi amor a ‘Ruta 66’

En abril de 2012, la revista ‘Ruta 66‘ me propuso participar en una sección de su web llamada Espacio Exterior en la que distintos compañeros de profesión respondíamos al mismo cuestionario. Como no tengo medida, mis respuestas fueron quilométricas. Y aquí reproduzco la versión íntegra, algo más extensa de la que envié a los amigos ruteros. Que no os asuste la extensión: merece la pena leerlo de cabo a rabo.

Sigue leyendo «El día que declaré mi amor a ‘Ruta 66’»
cine y TV, memorias

"Sputnik", sense rumb i a la deriva

En el capítol anterior vam veure com el vell Sputnik es transformava en un nou concepte molt més ambiciós, una evolució necessària i que va obtenir bons resultats. Fins aquí tot era molt maco, però en el fons reflectia un greu problema dels seus creadors: el que podríem anomenar com una impaciència que impedia aposentar una fórmula que funcionava, i que obligava a una total reestructuració cada cop que començava una nova temporada.
Sigue leyendo «"Sputnik", sense rumb i a la deriva»

cine y TV, memorias

«Sputnik», del zàping a les emissions pirates

I arribem a un dels moments del meu diari més interessant i complex, el meu pas per SPUTNIK. Però com moltes de les coses de les que parlaré potser resultaran desconegudes per als espectadors i lectors actuals, que potser no van viure aquella època, caldrà fer una mica d’història
Sigue leyendo ««Sputnik», del zàping a les emissions pirates»

memorias, revistas

I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?

Amb David Byrne, el primer entrevistat per a RDL

Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»