Quin és el pitjor mal que pateix la humanitat, a part del terrorisme que omple la boca de fanàtics com Bush i Aznar? Els conflictes bèl·lics? La fam? La sida? Res de tot això: la pirateria. Però molt pitjor és que, en nom d’aquesta pràctica «criminal» i «immoral», més lletja que pegar a un pare, els aprofitats de tota la vida cometen tota mena de malifetes per fer-se d’or, a costa del que sigui.
Sigue leyendo «pirateria: i si miréssiu a casa vostra?»
Com a periodista, però sobre tot com a ciutadà, em molesta el tancament de publicacions. I més encara, si es produeixen en una democràcia com la que se suposa que tenim a l’estat espanyol… tot i que, moltes vegades, ho poso en dubte. Per això, em va indignar el tancament del diari basc Egunkaria, clausurat fa cinc anys per ordre del jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo, sota l’acusació de formar part d’ETA. Per cert, dimecres va haver-hi a Barcelona una concentració de protesta i en solidaritat amb el rotatiu, com moltes altres a diverses ciutats basques.
Sigue leyendo «quan la política i l’economia tanquen publicacions»
En un missatge anterior ja vaig parlar del tema de les entrevistes amb els músics. Em vaig deixar una cosa: les meves preferències sobre el tipus d’entrevista. Què vull dir amb això? A veure, normalment les discogràfiques t’ofereixen tres tipus d’entrevista: presencial, per telèfon (el que tècnicament anomenen com un “phoner”), o per e-mail (aquesta modalitat és relativament més recent).
Sigue leyendo «El telèfon, eina de treball o tècnica d’espionatge?»
Un dels petits plaers de la meva vida, és a dir una d’aquestes coses que posaria en la llista d'»el que m’agrada», és rebre correu convencional (no em refereixo als emails, amb els quals també gaudeixo). I sobre tot això em passa quan cada tres mesos m’arriba No Depression, per a mi la millor revista musical que pot trobar-se avui dia. Que consti, és només la meva opinió personal com afeccionat a la música, no pretenc convèncer ningú ni fer una d’aquestes recomanacions que van a missa inflant el pit i fent-me el xulo com si hagués descobert la cura del càncer. Sí, ja sé que els mitjans estan plens de personatges així, però jo no sóc un d’ells.
Sigue leyendo «La millor revista de música no parla de psiquiatria»
Si avui és dimarts, avui toca Telemonegal a BTV. Per a mi, és l’únic programa de televisió que aconsegueix treure’m de polleguera després de 59 segundos de TVE-1 (especialment amb els acòlits del PP i els ultres de la COPE i La Razón).
Sigue leyendo «Qui vigila als vigilants, qui critica als crítics?»
Ciudad Criolla 