“El dolor no és el meu enemic, és la meva crida a la grandesa. Però quan tractes amb el Ferro, has de tenir cura per interpretar el dolor correctament.”
“La massa muscular no sempre equival a la força. La força és amabilitat i sensibilitat. La força és entendre que el teu poder és físic i emocional, que prové del cos, de la ment, i del cor.”
Sigue leyendo «els secrets de la Germandat del Ferro»
En el capítol anterior vam veure com el vell Sputnik es transformava en un nou concepte molt més ambiciós, una evolució necessària i que va obtenir bons resultats. Fins aquí tot era molt maco, però en el fons reflectia un greu problema dels seus creadors: el que podríem anomenar com una impaciència que impedia aposentar una fórmula que funcionava, i que obligava a una total reestructuració cada cop que començava una nova temporada.
Sigue leyendo «"Sputnik", sense rumb i a la deriva»
I arribem a un dels moments del meu diari més interessant i complex, el meu pas per SPUTNIK. Però com moltes de les coses de les que parlaré potser resultaran desconegudes per als espectadors i lectors actuals, que potser no van viure aquella època, caldrà fer una mica d’història
Sigue leyendo ««Sputnik», del zàping a les emissions pirates»
No puc negar-ho: soc un freak rematat, i m’atreuen les coses que se suposa que, per la meva edat, no m’haurien d’agradar. Però en aquest sentit em sento al mateix nivell d’addicció que il·lustres coneguts com Àlex de la Iglesia, Quentin Tarantino, Santiago Segura o J.J. Abrams, el creador d’Alias i Lost.
Sigue leyendo «l’home de llauna, la bogeria heavy metal de Marvel»
L’altre dia vaig rebre un email de la llista de correus de Lost Highway Records, un interessant segell nord-americà centrat, sobre tot, en artistes d’Americana (de Mary Gauthier a Lyle Lovett, de Johnny Cash a Ryan Bingham, de Willie Nelson a Lucinda Williams).
Sigue leyendo «per què et venen la mateixa moto dues vegades?»
