artículos

Willie Nelson, la heterodoxia

Willie, con su inseparable guitarra Trigger

Cantante, compositor, poeta, actor y activista: son solo algunas de sus múltiples facetas profesionales. Y en lo musical, su carrera ha estado caracterizada por el eclecticismo: del outlaw country al western swing, del reggae al blues, del góspel a los estándares de Sinatra. Intentamos resumir su extensa –y en ocasiones irregular– trayectoria para celebrar su cumpleaños, con paradas puntuales en algunos de sus discos.

Sigue leyendo “Willie Nelson, la heterodoxia”
cine y TV, podcasts

David Lynch: bandas sonoras (1)

royorbison
Roy Orbison, el autor del inolvidable “In Dreams” de “Terciopelo azul” y del “Llorando” de “Mulholland Drive”

La primera de las playlists dedicadas a David Lynch repasa algunas de las canciones incluidas en sus películas, desde Cabeza borradora (1977) hasta Inland Empire (2007). Hay una ausencia notable: Twin Peaks. Fuego camina conmigo (1992). La razón es simple: la tercera y última playlist incluirá temas de ese filme, además de los pertenecientes a las tres temporadas de la serie televisiva.
Sigue leyendo “David Lynch: bandas sonoras (1)”

artículos

americana, un model de recuperació de les arrels

edwardhopper

Un noi entra a la petita botiga de discos del seu barri i pregunta: “Té alguna cosa d’americana?”. I el dependent, que porta trenta anys despatxant els èxits de cada temporada, li respon amb un despectiu: “Escolta, xaval, la sastreria és a la vorera del davant. Aquí venem música, saps?”.
Sigue leyendo “americana, un model de recuperació de les arrels”

cine y TV, películas, series

Els malsons musicals de David Lynch

Aquest matí he demanat a Amazon l’edició nord-americana del DVD d’Inland Empire, la darrera pel·lícula de David Lynch. Sí, ja sé que s’ha editat a l’estat espanyol, però en una pobre versió d’un sol disc, res a veure amb la ianqui, amb un bonus disc d’interessant material extra. Segons em va explicar Quim Casas, un dels màxims experts en el director nord-americà, inclou molt metratge descartat del film, així com el curt Ballerina i altres coses d’interès, més si tenim en compte que l’edició ha anat a cura del propi Lynch.

Sigue leyendo “Els malsons musicals de David Lynch”
discos

per què et venen la mateixa moto dues vegades?

Whiskeytown-Promo-Crop
Whiskeytown, amb Ryan Adams

L’altre dia vaig rebre un email de la llista de correus de Lost Highway Records, un interessant segell nord-americà centrat, sobre tot, en artistes d’Americana (de Mary Gauthier a Lyle Lovett, de Johnny Cash a Ryan Bingham, de Willie Nelson a Lucinda Williams).
Sigue leyendo “per què et venen la mateixa moto dues vegades?”