Tal día como hoy nacía Gram Parsons. Para recordar al padre del country-rock, nada mejor que la crítica de uno de los mejores discos de tributo que se le dedicaron, Return Of The Grievous Angel. A Tribute To Gram Parsons, editado en 1999 por el sello Almo.
Sigue leyendo «Recordando a Gram Parsons»
Muchos se llenan la boca diciendo que Treme es una serie coral, pero no lo es en el sentido lineal de una película de Berlanga, por ejemplo, sino que toma el modelo más enrevesado inaugurado por Vidas cruzadas (Robert Altman, 1993), con personajes que, por un motivo u otro, se interrelacionan e interactúan a lo largo de los episodios, aunque se cuenten sus peripecias en paralelo.
Sigue leyendo ««Treme»: Fear, Hate, Envy, Jealousy (4)»
Hi ha vida més enllà de les llistes d’èxits, les emissores de ràdio i els programes de televisió més comercial. I des que existeix internet, encara més. Que li preguntin si no a un grup com Los Deltonos, una de les bandes més interessants sorgides a l’estat, malgrat el desinterès del públic i part de la crítica.
Sigue leyendo «els esquelets campestres de Hendrik Röver»
Gràcies a la revista Rockdelux, descobreixo molt sovint nous artistes força interessants dels quals la resta de mitjans no en parlen. La meva darrera troballa és un cantautor argentí anomenat Gabo Ferro.
Sigue leyendo «si l’amor no entra, avisa a Gabo Ferro»
Avui fa una setmana (el passat 20 de març), es complien cinc anys de la guerra d’Iraq, i l’impresentable del José María Aznar va fer aquelles simpàtiques declaracions on deia que la situació actual del país després de la invasió per part de les tropes nord-americanes «tot i no ser idíl·lica, és molt bona». M’abstindré de dir el que penso d’un personatge tan nefast com aquest.
Sigue leyendo «quan la música és, literalment, una tortura»
Ciudad Criolla 