Nueva Orleans no solo es la cuna del jazz, y esta primera sesión lo demuestra con una selección de todos los estilos que sonarán más adelante: salsa, tex-mex, zydeco, funk, cajun, hip hop y muchos más. Un aperitivo para abrir el apetito a los sabores picantes de la Ciudad Criolla.
Sigue leyendo «La perla del Mississippi»
Agosto de 1992. Estoy desayunando en el comedor del Hotel Le Meridien, en el 614 de Canal Street. Como dicen los folletos, “a deluxe hotel located in the heart of the business district at the entrance to the French Quarter”. Sí, la descripción es exacta: solo tengo que cruzar la calle para adentrarme en Bourbon Street y perderme por el Barrio Francés de Nueva Orleans.
Sigue leyendo ««Treme»: Going Back To New Orleans (1)»
De sobte, ahir vaig descobrir la raó. Per què sempre m’han agradat els cantants de veu imperfecta, aiguardentosa i trencada, com Tom Waits, Willy DeVille o Dr. John, per citar-ne només alguns? Tinc un defecte a l’oïda que em fa sentir les coses d’una manera diferent? No, es tracta més aviat d’un record de l’adolescència. Una veu tronadora amb un crit de guerra molt especial: «Voleu fer el fotut favor de callar?», una expressió que deixava el «¿Por qué no te callas?» del Borbó com si el pronunciés un eunuc.
Sigue leyendo «yo soy un perdedor… I’m a loser baby»
En el capítol anterior vam veure com el vell Sputnik es transformava en un nou concepte molt més ambiciós, una evolució necessària i que va obtenir bons resultats. Fins aquí tot era molt maco, però en el fons reflectia un greu problema dels seus creadors: el que podríem anomenar com una impaciència que impedia aposentar una fórmula que funcionava, i que obligava a una total reestructuració cada cop que començava una nova temporada.
Sigue leyendo «"Sputnik", sense rumb i a la deriva»
Ciudad Criolla 