La idea no es nueva, y las primeras muestras se remontan a 2008. A alguien se le ocurrió un concepto brillante: coger un videoclip archiconocido y substituir la letra original de la canción por otra que describiera, de forma literal y detallada, lo que se veía en las imágenes. Es lo que se etiquetó como “vídeos literales”.
Sigue leyendo «Lo que nadie dice del nuevo clip de David Lynch»
Sempre ho he dit i ho diré: em molesta molt que les tradicions, les institucions o les campanyes d’El Corte Inglés et marquin els dies que has de fer determinades coses. Estic parlant de Sant Jordi, naturalment, i de la conya del llibre i de la rosa, però també em puc referir a les festes de Nadal, el dia dels enamorats o qualsevol altra diada en la qual l’entorn t’obliga a fer coses que no vols.
Sigue leyendo «trenquem amb la tradició: ni llibres ni roses»
Aquest matí he demanat a Amazon l’edició nord-americana del DVD d’Inland Empire, la darrera pel·lícula de David Lynch. Sí, ja sé que s’ha editat a l’estat espanyol, però en una pobre versió d’un sol disc, res a veure amb la ianqui, amb un bonus disc d’interessant material extra. Segons em va explicar Quim Casas, un dels màxims experts en el director nord-americà, inclou molt metratge descartat del film, així com el curt Ballerina i altres coses d’interès, més si tenim en compte que l’edició ha anat a cura del propi Lynch.
I arribem a un dels moments del meu diari més interessant i complex, el meu pas per SPUTNIK. Però com moltes de les coses de les que parlaré potser resultaran desconegudes per als espectadors i lectors actuals, que potser no van viure aquella època, caldrà fer una mica d’història
Sigue leyendo ««Sputnik», del zàping a les emissions pirates»
Ara sembla que estigui de moda criticar-la, però reconec que m’atrau molt l’Amy Winehouse i la seva estètica de suicide girl, amb tatuatges, pentinat complicat (el monyo marca de la casa), vestits retro, etc. Vaja, és el meu tipus de noia ideal… llàstima que estigui massa prima i s’entesti en lluir les seves cametes amb minifaldilles que no l’afavoreixen. Però què són aquestes noies suïcides? Un club de desesperades que expliquen com volen adinyar-la? Res més lluny de la realitat.
Sigue leyendo «noies suïcides i noies amb ulleres»
Ciudad Criolla 