Mai no he estat una persona d’aquelles que tenen herois a qui admirar o a qui imitar. Però les experiències dels darrers anys de la meva vida (personal i professional) i la bona salut de les produccions televisives nord-americanes m’han portat a trobar els meus herois… o més aviat antiherois, perquè tenen poc de convencional.
Sigue leyendo «Jo de gran vull ser com el Hank Moody»
En el currículum de tot periodista sempre hi trobem el pas per mitjans més petits o locals. Deixant de banda el tema de les emissores municipals, del qual en parlaré un altre dia, una de les experiències més divertides que vaig tenir va ser col•laborar a la televisió local de Barcelona.
Sigue leyendo «Col·laborant amb una futura estrella del porno»
Els qui estiguin familiaritzats amb Rockdelux (RDL) en la seva etapa clàssica, potser van llegir en alguna ocasió una critica o un article d’una misteriosa periodista provocadora que escrivia de qualsevol cosa sense pèls a la llengua. Qui s’amagava darrera d’aquest estrany nom?
Sigue leyendo «Jo vaig matar l’Elvira LaPinga»
Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»
És un tòpic, però molts malpensats ho diuen. Allò que tot crític de cinema en el fons és un director frustrat: ho apliquen a la música i ja estàs sentenciat. Per la mateixa regla de tres tot crític musical és un músic frustrat.
Sigue leyendo «El meu passat com a «guitar hero»»
Ciudad Criolla 