artículos

Al Green, el pecado y la salvación

En 2003, cuando grabó «I Can’t Stop». Foto: Clay Patrick McBride

“Siento que el intérprete, el pastor y el cantante son la misma persona”: así se autodefine uno de los mejores soulmen de la historia, con una vida caracterizada por la lucha perpetua entre la pasión y la devoción, entre el sexo y la religión. Celebramos su cumpleaños con un extenso repaso a su carrera.

Sigue leyendo «Al Green, el pecado y la salvación»
memorias, revistas

El día que declaré mi amor a ‘Ruta 66’

En abril de 2012, la revista ‘Ruta 66‘ me propuso participar en una sección de su web llamada Espacio Exterior en la que distintos compañeros de profesión respondíamos al mismo cuestionario. Como no tengo medida, mis respuestas fueron quilométricas. Y aquí reproduzco la versión íntegra, algo más extensa de la que envié a los amigos ruteros. Que no os asuste la extensión: merece la pena leerlo de cabo a rabo.

Sigue leyendo «El día que declaré mi amor a ‘Ruta 66’»
entrevistas

Jim White: speaking in tongues

Es un tipo desconcertante, un personaje inquieto que, con el country como punto de partida, elabora su propia sopa con especias asiáticas, de psicodelia y de blues del Delta. Él mismo se describe como un alien en la cultura sureña. En 2001 lo entrevisté con motivo de la publicación de su segundo álbum, No Such Place, y confieso que me contó cosas que tal vez no necesitaba saber.

Sigue leyendo «Jim White: speaking in tongues»
memorias, revistas

I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?

Amb David Byrne, el primer entrevistat per a RDL

Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»

entrevistas, memorias

L’art de l’entrevista, o quan els músics diuen coses interessants

No hi ha res més penós que sentir parlar a un futbolista o un entrenador de futbol, sobre tot si és un penjat com el Rijkaard, que a més sembla haver sortit d’un coffee shop del seu Amsterdam natal. El repertori de les seves frases és bastant limitat: «Avui no ha pogut ser, hem lluitat per guanyar, l’àrbitre ha estat nefast, ha estat un toc d’humilitat» i una sèrie de tòpics que demostren que tenen molt poc a dir. Pel que sembla, els milions que guanyen – injustificadament – no els obliguen a estudiar unes respostes més intel•ligents i variades.
Sigue leyendo «L’art de l’entrevista, o quan els músics diuen coses interessants»