memorias, revistas

El día que declaré mi amor a ‘Ruta 66’

En abril de 2012, la revista ‘Ruta 66‘ me propuso participar en una sección de su web llamada Espacio Exterior en la que distintos compañeros de profesión respondíamos al mismo cuestionario. Como no tengo medida, mis respuestas fueron quilométricas. Y aquí reproduzco la versión íntegra, algo más extensa de la que envié a los amigos ruteros. Que no os asuste la extensión: merece la pena leerlo de cabo a rabo.

Sigue leyendo «El día que declaré mi amor a ‘Ruta 66’»
literatura, memorias, publicaciones

Lo llamaban rock català

Tocatsdelala_medium-802x1024En 2018 se publicó Tocats de l’ala. Història oral del rock català, un libro imprescindible para intentar entender un fenómeno musical inexplicable como pocos. Concebido como una obra «colectiva» por la participación de algunos de los actores que vivieron esa época (músicos, periodistas, promotores y representantes de discográficas), su autor, Oriol Rodríguez, tuvo la «osadía» de pedirme mi aportación, a pesar de ser uno de los mayores detractores del rock català que existe sobre la faz de la tierra. Naturalmente, no podía dejar escapar esta oportunidad para expresar lo que durante muchos años me había callado. Lo que sigue es la versión íntegra de mis respuestas que, naturalmente por cuestiones de espacio, no se incluyeron por completo en la obra.
Sigue leyendo «Lo llamaban rock català»

memorias

les lavatives del balneari de Battle Creek

Crec que ja ho he explicat en alguna ocasió. La feina de periodista, a no ser que tinguis la sort d’estar fix en un diari, una ràdio o una tele, és una ruleta russa. Hi ha temporades durant les quals pots treballar en coses que t’agraden, però d’altres vegades has d’acceptar feines per qüestions purament pràctiques (pagar les factures i tot això).
Sigue leyendo «les lavatives del balneari de Battle Creek»

memorias

el diari que no es venia als quioscos

Retorn al passat. El 1990, després de l’etapa a l’AVUI, la meva següent aventura professional també seria un diari. Però no un diari qualsevol, no. Avui dia, tothom està acostumat a que uns paios reparteixin premsa al carrer. Però fa divuit anys, no.
Sigue leyendo «el diari que no es venia als quioscos»

memorias, revistas

I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?

Amb David Byrne, el primer entrevistat per a RDL

Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»

memorias

Un becari enfrontat als mètodes mafiosos del rock català

Estil hawaià a la redacció de l’AVUI

Normalment, quan ets als darrers anys de la carrera de Periodisme, t’ofereixen fer pràctiques en algun mitjà. Recordo que em van passar una llista de diaris, i havia d’ordenar-los segons el meu interès. Recordo que vaig posar en primer lloc El Periódico i el darrer l’AVUI. I quin em va tocar? L’AVUI, és clar. La llei de Murphy, un altre cop…
Sigue leyendo «Un becari enfrontat als mètodes mafiosos del rock català»