Conocido como «The King Of Rock & Soul», triunfó en los sesenta en Atlantic Records con hits como Got To Get You Off My Mind y Just Out Of Reach (Of My Two Open Arms), y canciones como Cry To Me y Everybody Needs Somebody To Love fueron popularizadas por The Rolling Stones. Tal día como hoy, en 2010, moría en Ámsterdam. Repasamos su última etapa discográfica.
Sigue leyendo «Solomon Burke, la resurrección tardía del rey del rock & soul»
Gregg Allman, el creador de The Allman Brothers Band, murió ayer a los 69 años. El cantante de Nashville, considerado uno de los pioneros del southern rock, se forjó posteriormente una carrera en solitario. A la espera de un nuevo álbum anunciado para el próximo septiembre –Southern Blood, producido por Don Was en los míticos estudios Fame de Muscle Shoals (Alabama)–, recordamos su último trabajo, Low Country Blues, de 2011.
Sigue leyendo «Gregg Allman, el auténtico barbudo motero del rock sureño»
Sus canciones han sido interpretadas por Marcia Ball, Etta James, Solomon Burke, Percy Sledge, Irma Thomas, Mavis Staples, John Mayall, Tab Benoit y muchos más. Como compositor, se le sitúa a la altura de Hoagy Carmichael, Dan Penn, Doc Pomus, Allen Toussaint, Bobby Charles y Dr. John. Hoy te presentamos a David Egan en su doble faceta de pianista y autor de grandes canciones.
Sigue leyendo «David Egan, en la liga de los grandes del rhythm’n’blues»
Ya es sabido que en Nueva Orleans se grabaron algunos clásicos del rock’n’roll, como el Tutti Frutti de Little Richard. ¿Pero cómo son las canciones de Chuck Berry, Elvis Presley, Bo Diddley y Buddy Holly adaptadas por músicos de zydeco, blues e incluso bounce? La respuesta, en esta playlist.
Sigue leyendo «Rockin’ In NOLA»
Podria ser un membre ressagat d’aquella generació dels nous tradicionalistes (Dwight Yoakam, Randy Travis, Lyle Lovett…) que tantes alegries –i obres mestres– va proporcionar-nos als amants de les arrels nord-americanes. Però no, a Todd Snider el distingeix el seu caràcter irònic i el seu sentit de l’humor, des d’aquell primer single Talkin’ Seattle Grunge Rock Blues (1994) amb referències a Nirvana, fins al recent EP Peace Queer (2008), una crítica col·lecció de cançons antibèl·liques amb el punt de mira enfocant George W. Bush.
Per als qui no el coneixen, el seu nou disc The Excitement Plan (2009) hauria de ser un toc d’atenció. Gravat en directe en l’estudi en només dos dies i mig, amb l’únic acompanyament acústic de, ves per on, Jim Keltner a la bateria, Greg Leisz a la pedal steel i dobro i Don Was al contrabaix (a més de produir l’àlbum), el nou treball del cantautor de Portland el situa a l’altura dels més grans. Algú ha dit John Hiatt? Lyle Lovett, he escoltat per aquí?
Snider ofereix una col·lecció de cançons personals, basades en experiències pròpies i en personatges que ha conegut, juntament amb comentaris socials i consells per als temps de crisis (el “excitement plan” que titula el disc). I ho fa de la millor forma que sap: desplegant el seu coneixement de tots els pals típicament ianquis.
Si bé és cert que predomina el country-blues –des de l’auster Slim Chance fins al rotund Good Fortune amb factura de clàssic, passant pel gairebé rapejat a l’estil de G. Love d’America’s Favorite Pastime i aquests Doll Face i The Last Laugh que no tenen res a envejar a l’abans citat Lovett–, Todd es mou amb soltesa pel country-rock (Green Castle Blues), l’èpica reivindicativa a la manera d’un Steve Earle (Bring’ Em Home) i les picades d’ullet retro (Barefoot Champagne). I de regal, ens obsequia amb Don’t Tempt Me, un arrossegat honky tonk amb piano boogie a duo amb la mítica Loretta Lynn. No sé si el seu «pla d’entusiasme» funcionarà o no, però el disc és tot un encert.
Aquí tenim Snider interpretant America’s Favorite Pastime per Don Was a l’habitació d’un hotel.
Ciudad Criolla 
