Su papel decisivo como creador del country-punk e instigador del alt. country y la americana al frente de The Scorchers es indiscutible. Con motivo de su próxima gira por los escenarios españoles, recordamos su carrera con la banda, pero también en solitario.
Sigue leyendo «Jason Ringenberg, llámalo cowpunk»
Es uno de los representantes del otro country de los noventa, el que apostaba por una estética alejada de los cowboys urbanos con sombrero y se acercaba más al roots rock obrero de Steve Earle y a los grandes trovadores de Texas.
Sigue leyendo «Jack Ingram, country sin Stetson»
Cantante, compositor, autor de novela negra, periodista, humorista e incluso político. Son algunas de las facetas de este personaje bastante desconocido entre el gran público, pero admirado por los mejores artistas de americana, desde Lyle Lovett hasta Tom Waits. Nació tal día como hoy, el 1 de noviembre de 1944, y lo celebramos repasando su carrera.
Sigue leyendo «Kinky Friedman, The Texas Jewboy»
Fue una de las leyendas más respetadas del country, a quien Johnny Cash llamaba “mi compositor favorito”. Sus canciones han sido interpretadas también por Waylon Jennings, Kris Kristofferson, Bobby Bare, Emmylou Harris, Tom Jones, Bob Dylan y Elvis Presley, entre muchos otros.
Sigue leyendo «Billy Joe Shaver, the hottest thing in town»
Poeta, dibujante de cómics, guionista, autor de libros infantiles, cantautor y asiduo de la mansión de Hugh Heffner, también fue conocido por su faceta como compositor. Para celebrar la conmemoración de su fecha de nacimiento, recordamos el álbum de tributo que varios artistas le dedicaron en 2010.
Sigue leyendo «Shel Silverstein: cuentos para niños y conejitas Playboy»
Podria ser un membre ressagat d’aquella generació dels nous tradicionalistes (Dwight Yoakam, Randy Travis, Lyle Lovett…) que tantes alegries –i obres mestres– va proporcionar-nos als amants de les arrels nord-americanes. Però no, a Todd Snider el distingeix el seu caràcter irònic i el seu sentit de l’humor, des d’aquell primer single Talkin’ Seattle Grunge Rock Blues (1994) amb referències a Nirvana, fins al recent EP Peace Queer (2008), una crítica col·lecció de cançons antibèl·liques amb el punt de mira enfocant George W. Bush.
Per als qui no el coneixen, el seu nou disc The Excitement Plan (2009) hauria de ser un toc d’atenció. Gravat en directe en l’estudi en només dos dies i mig, amb l’únic acompanyament acústic de, ves per on, Jim Keltner a la bateria, Greg Leisz a la pedal steel i dobro i Don Was al contrabaix (a més de produir l’àlbum), el nou treball del cantautor de Portland el situa a l’altura dels més grans. Algú ha dit John Hiatt? Lyle Lovett, he escoltat per aquí?
Snider ofereix una col·lecció de cançons personals, basades en experiències pròpies i en personatges que ha conegut, juntament amb comentaris socials i consells per als temps de crisis (el “excitement plan” que titula el disc). I ho fa de la millor forma que sap: desplegant el seu coneixement de tots els pals típicament ianquis.
Si bé és cert que predomina el country-blues –des de l’auster Slim Chance fins al rotund Good Fortune amb factura de clàssic, passant pel gairebé rapejat a l’estil de G. Love d’America’s Favorite Pastime i aquests Doll Face i The Last Laugh que no tenen res a envejar a l’abans citat Lovett–, Todd es mou amb soltesa pel country-rock (Green Castle Blues), l’èpica reivindicativa a la manera d’un Steve Earle (Bring’ Em Home) i les picades d’ullet retro (Barefoot Champagne). I de regal, ens obsequia amb Don’t Tempt Me, un arrossegat honky tonk amb piano boogie a duo amb la mítica Loretta Lynn. No sé si el seu «pla d’entusiasme» funcionarà o no, però el disc és tot un encert.
Aquí tenim Snider interpretant America’s Favorite Pastime per Don Was a l’habitació d’un hotel.
Ciudad Criolla 
