discos

Björk existió mucho antes que Rosalía

La excéntrica islandesa en 1995

Entre el batiburrillo de colaboraciones del iluminado disco de la diva de Sant Esteve Sesrovires encontramos a la vanguardista cantante que, me apuesto una mano, hasta ahora era una completa desconocida para los seguidores de la motomami. Por eso, es de rigor recuperar la crítica que escribí de Post, uno de los mejores discos de la islandesa que, por cierto, ha cumplido treinta años desde su publicación.

Sigue leyendo «Björk existió mucho antes que Rosalía»
literatura

La biografia «definitiva» del rei del rock

A la seva edició de dilluns, La Vanguardia es feia ressò de la publicació del que es considera la biografia definitiva d’Elvis Preley, els dos volums de Peter Guralnick Último tren a Memphis i Amores que matan, en una notícia titulada Elvis, mujeres y rock and roll. I, com és habitual, a l’article hi havia una greu imprecisió.

Sigue leyendo «La biografia «definitiva» del rei del rock»
memorias

Jo vaig matar l’Elvira LaPinga

Elvira, el personatge que va inspirar Elvira LaPinga

Els qui estiguin familiaritzats amb Rockdelux (RDL) en la seva etapa clàssica, potser van llegir en alguna ocasió una critica o un article d’una misteriosa periodista provocadora que escrivia de qualsevol cosa sense pèls a la llengua. Qui s’amagava darrera d’aquest estrany nom?

Sigue leyendo «Jo vaig matar l’Elvira LaPinga»
memorias, revistas

I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?

Amb David Byrne, el primer entrevistat per a RDL

Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»