memorias, revistas

I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?

Amb David Byrne, el primer entrevistat per a RDL

Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?» →

memorias

El meu passat com a «guitar hero»

Guitar hero de pacotilla

És un tòpic, però molts malpensats ho diuen. Allò que tot crític de cinema en el fons és un director frustrat: ho apliquen a la música i ja estàs sentenciat. Per la mateixa regla de tres tot crític musical és un músic frustrat.
Sigue leyendo «El meu passat com a «guitar hero»» →

memorias

Un becari enfrontat als mètodes mafiosos del rock català

Estil hawaià a la redacció de l’AVUI

Normalment, quan ets als darrers anys de la carrera de Periodisme, t’ofereixen fer pràctiques en algun mitjà. Recordo que em van passar una llista de diaris, i havia d’ordenar-los segons el meu interès. Recordo que vaig posar en primer lloc El Periódico i el darrer l’AVUI. I quin em va tocar? L’AVUI, és clar. La llei de Murphy, un altre cop…
Sigue leyendo «Un becari enfrontat als mètodes mafiosos del rock català» →

memorias

La universitat i la bogeria dels 80

Els anys 80, l’època daurada per excel•lència, la que els que ja tenim uns anys recordem amb més carinyo. L’època de les tribus urbanes, quan en un mateix carrer del barri xinès (avui reconvertit per l’ajuntament en una zona lliure de pecat, un paradís per guiris i modernillos a la recerca de restaurants exòtics i bars de disseny) podies anar a un bar heavy i a un bar punk sense que et trenquessin la cara, després de menjar-te unes braves o unes bombes a les tasques de darrera de Correus.
Sigue leyendo «La universitat i la bogeria dels 80» →

memorias

El perquè de tot plegat

I com va començar tot? Com vaig caure en el perniciós món del rock, quan podria haver-me dedicat a una cosa molt més productiva (econòmicament parlant) i reconeguda? A diferència d’altres nens que de petits tenen molt clar el que volen ser de grans – bomber, policia, astronauta, o torero com l’Albert Pla – jo no sabia que faria per guanyar-me la vida, no en tenia ni la més remota idea. Això sí, només tenia clara una cosa: m’agradava molt escriure, sempre treia les millors notes a literatura, llengua i assignatures similars. I a més, sabia que ho feia bé.
Sigue leyendo «El perquè de tot plegat» →