artículos

per què diem rap o funk, si tot és música negra?

afrika-bambaataa
Afrika Bambaataa: black sound of Africa????

Fa uns anys vaig rebre un e-mail d’una discogràfica que em convidava a participar en una enquesta sobre un nou cantant. La cosa consistia a escollir una imatge i explicar perquè ens agradava i què ens recordava. Per l’aspecte del paio (jove ben vestit de trets italoamericans, fotos color sèpia, micròfons antics), molt aviat vaig deduir que es tractava d’un representant de l’última moda d’aquell moment: els nous crooners, encapçalats per Jamie Cullum, Michael Bublé i companyia.
Sigue leyendo “per què diem rap o funk, si tot és música negra?”

entrevistas, memorias

L’art de l’entrevista, o quan els músics diuen coses interessants

No hi ha res més penós que sentir parlar a un futbolista o un entrenador de futbol, sobre tot si és un penjat com el Rijkaard, que a més sembla haver sortit d’un coffee shop del seu Amsterdam natal. El repertori de les seves frases és bastant limitat: “Avui no ha pogut ser, hem lluitat per guanyar, l’àrbitre ha estat nefast, ha estat un toc d’humilitat” i una sèrie de tòpics que demostren que tenen molt poc a dir. Pel que sembla, els milions que guanyen – injustificadament – no els obliguen a estudiar unes respostes més intel•ligents i variades.
Sigue leyendo “L’art de l’entrevista, o quan els músics diuen coses interessants”