Como buen amante del cine de blaxploitation, el funk y el soul, es natural que Quentin Tarantino recurra al hip hop en sus bandas sonoras… pero también al rock’n’roll en sus múltiples estilos. Tercera parte del repaso a las obsesiones musicales del director.
Sigue leyendo «Tarantino, del hip hop al rock’n’roll (3)»
No hi ha res més penós que sentir parlar a un futbolista o un entrenador de futbol, sobre tot si és un penjat com el Rijkaard, que a més sembla haver sortit d’un coffee shop del seu Amsterdam natal. El repertori de les seves frases és bastant limitat: «Avui no ha pogut ser, hem lluitat per guanyar, l’àrbitre ha estat nefast, ha estat un toc d’humilitat» i una sèrie de tòpics que demostren que tenen molt poc a dir. Pel que sembla, els milions que guanyen – injustificadament – no els obliguen a estudiar unes respostes més intel•ligents i variades.
Sigue leyendo «L’art de l’entrevista, o quan els músics diuen coses interessants»
Ciudad Criolla 