Nueva Orleans no solo es la cuna del jazz, y esta primera sesión lo demuestra con una selección de todos los estilos que sonarán más adelante: salsa, tex-mex, zydeco, funk, cajun, hip hop y muchos más. Un aperitivo para abrir el apetito a los sabores picantes de la Ciudad Criolla.
Sigue leyendo «La perla del Mississippi»
Hoy hemos acabado el día con la triste noticia de la muerte de Adam Yauch (también conocido como MCA), uno de los componentes de los Beastie Boys. Tenía solo 47 años. Como homenaje de urgencia, recuperamos la crítica de su disco To The 5 Boroughs (2004).
Sigue leyendo «La old school, de luto sin MCA»
Avui estic literalment baldat. Se m’ha ocorregut fer un seminari d’un dels esports que més practico, el bodycombat. Per als qui desconeguin de què es tracta, us diré que és un exercici cardiovascular d’alta intensitat inspirat en les arts marcials, amb elements de karate, boxa, taekwondo, tai chi, muay thai (la lluita tailandesa que utilitza bàsicament colzes i genolls) i, darrerament, capoeira.
Sigue leyendo «destrossat pel bodycombat»
En un missatge anterior ja vaig parlar del tema de les entrevistes amb els músics. Em vaig deixar una cosa: les meves preferències sobre el tipus d’entrevista. Què vull dir amb això? A veure, normalment les discogràfiques t’ofereixen tres tipus d’entrevista: presencial, per telèfon (el que tècnicament anomenen com un “phoner”), o per e-mail (aquesta modalitat és relativament més recent).
Sigue leyendo «El telèfon, eina de treball o tècnica d’espionatge?»
Quan treballava a la secció d’Espectacles del diari AVUI, vaig començar a freqüentar com és natural rodes de premsa i esdeveniments amb artistes de tot tipus, des de The Cure a Raphael. En l’aspecte més freak i més folklòric, recordo que les multinacionals, quan havien de fer un dinar amb algun artista, sempre ens portaven a un restaurant avui ja desaparegut que es trobava a la Travessera de Gràcia i que es deia La Dorada. Allí, entre d’altres coses, ens van regalar un dels primers CD editats a l’estat (o, al menys, el primer que jo veia, un d’Isabel Pantoja). Allí vaig rebre una abraçada en plan ossa de la difunta Rocío Jurado. Allí vam compartir taula amb un Luis Eduardo Aute que, per cert, és l’únic artista sobre el que he escrit alguna cosa que després es va prendre la molèstia d’enviar-me una carta per agrair-m’ho.
Sigue leyendo «I tu, ets del «Ruta» o del «RDL»?»
Ciudad Criolla 